Els aliments tenen un sabor i una natura, que tenen un efecte directe sobre una determinada energia del cos. Hi ha una dita que expressa: “per tenir una dieta variada i equilibrada a cada àpat hauries de tenir 5 colors i 5 sabors diferents”. Està clar, que si en un plat hi ha aliments de 5 colors diferents i que cada aliment tingui un dels 5 sabors diferents, segur l’àpat és molt variat.
Quins són els 5 sabors i a què energia afecten?
- Àcid – Afecta l’energia del Fetge (element fusta).
- Amarg – Afecta l’energia del Cor (element foc).
- Dolç – Afecta l’energia de la Melsa (element terra).
- Picant – Afecta l’energia del Pulmó (element metall).
- Salat – Afecta l’energia del Ronyó (element aigua).
Aquí entra un altre tema relacionat i molt important dins de la medicina tradicional xinesa, el concepte del yin yang. Quan alguna cosa arriba al màxim yin es transforma en yang, per entendre-ho millor, un aliment amb un sabor determinat estimula l’energia de l’òrgan determinat, però si produïm un excés d’aquest sabor, en comptes d’afavorir, el que fem és perjudicar l’energia d’aquest òrgan. En conclusió, ens hem d’allunyar dels excessos d’aliments d’un mateix sabor i d’una mateixa natura.
Que vol dir la natura d’un aliment?
En medicina tradicional xinesa cada aliment te una natura, que pot ser:
- Freda: Aliments que tendeixen a refredar internament de forma intensa.
- Fresca: Aliments amb tendència a refredar moderadament l’interior.
- Neutra: Aliments sense tendència ni a refrescar ni a escalfar.
- Tèbia: Aliments amb tendència a escalfar moderadament l’interior.
- Calenta: Aliments amb tendència a escalfar intensament l’interior.
Però la natura d’un aliment es pot veure alterada per la forma de cuinar-lo, la millor forma d’entendre-ho és un exemple: la carn de conill es considera un aliment de natura fresca, però si el cuinem a la brasa, la seva natura es consideraria calenta.
Aliment o medicina?
La civilització xinesa no va ser l’única que parlava de l’alimentació com a medicina. A l’antiga Grècia, Hipòcrates va dir: “Que la teva medicina sigui el teu aliment, i el teu aliment la teva medicina”.